Diga-me ton secrèt, ò Bauma grandarassa; perdequ'antau
sens mòla enrocassir tos plors? D'un
triste sovenir ton sen benlèu s'estraça, o
d'un temps avalit regretas los bèus jorns.
De nòstres rèires-grands sai qu'as
vist las batalhas; saiqu'aicí de gigants
se son exterminats: de la Mòrt e la Vida
as-ti vist las fiançalhas? Quant de laires
aicí se son encafornats?
Mas ai bèu demandar, ò Bauma sornaruda, mon
enveja de saupre aurà pas res ganhat E
ben, fai ton prètzfach tot en demorant muda
coma l'ombra e la nuòch dins un cròs
delembrat.
Pasmens aurai aprés que ton plorum que
dinda escrincèla dau temps lo nom espoventant e
que sus tas parets un degot d'aiga linda finís
per trauquilhar lo ròc lo pus gigant.
|